 |
|
 |
|
El 14 d'abril de 1931, amb la proclamació de la República arreu de l'Estat Espanyol, s'enceta un període ple d'expectatives que es viu amb una enorme intensitat a la nostra comarca, tant en l'àmbit polític com també social o, fins i tot, cultural. La popularització i l'apassionament en la lluita política amb l'aparició i arrelament en l'àmbit local de molts partits polítics i sindicats (Acció Catalana Republicana, la Lliga Catalana, UDC, ERC, USC, UGT, CNT, etc.), la profusió d'una gran quantitat de publicacions amb un alt contingut ideològic (com El Camp, Gent d'Ara, El Lluitador, Renovació, Avant, Socialisme o Gent Nova), el pes del moviment agrari de l'Acció Social Agrària més enllà de la pròpia comarca... són mostres d'una vitalitat sense precedents en la nostra història més recent. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
Desencís i repressió |
||
|
|
|
Tot i que en determinats sectors (com ara els agraris) el desencís per la timidesa reformista del nou règim es manifestarà ben aviat, serà sobretot a finals de l'any 1933, amb el triomf electoral de les dretes en el conjunt de l'Estat Espanyol, quan les tensions s'aguditzaran. La revolta del 6 d'octubre de 1934 (que tindrà un notable seguiment a Banyoles i Cornellà del Terri), la repressió posterior i la rehabilitació dels vençuts després de la victòria electoral del front d'esquerres el febrer de l'any 1936, són precedents immediats de la guerra civil que esclatarà arran del fracàs de l'aixecament del 18 de juliol de 1936. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
El poder dels Comitès |
||
|
|
|
El buit de poder, generat pel fracàs de la rebel.lió militar del 18 de juliol a Catalunya, va estimular el sorgiment de nous poders polítics (els comitès de guerra) que van assumir de forma espontània i desordenada el control de l'ordre públic als diferents municipis de la comarca i van organitzar l'enviament dels primers contingents al front de guerra. A desgrat de la mitificació posterior, el comportament d'aquests comitès va abastar des d'actuacions sagnants fins a la voluntat manifesta d'evitar-les en el propi territori. En qualsevol cas, a partir de l'octubre del 1936, els ajuntaments tornen a agafar el poder i s'organitzen com a governs d'unitat, amb participació de tots els partits i sindicats d'esquerres locals. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
La fúria anticlerical |
||
|
|
|
Durant els sis mesos posteriors a l'esclat de la guerra, l'anticlericalisme es va estendre ràpidament i la repressió contra les persones considerades de dretes va ser molt forta. Les esglésies i els convents varen ser buidats i els religiosos hagueren de fugir en perillar les seves vides. Alguns d'ells foren assassinats a diferents indrets de la comarca, com el rector del Torn, Joan Font, de conegudes idees avançades. Gran quantitat d'imatges i objectes religiosos es cremaren o destruiren, com el retaule barroc de l'altar major del monestir de Banyoles. Unes quantes persones d'ideologia dretana s'amagaren a la muntanya, marxaren a l'estranger o a la zona nacional, o foren assassinats. D'altres van restar detingudes, com les quinze persones empresonades al monestir de Banyoles, la sort de les quals es va decidir en una tensa assemblea popular. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
La vida al camp |
||
|
|
|
La rereguarda agrària de la zona republicana, cas del Pla de l'Estany, havia d'alimentar els soldats del front i els ciutadans. Les dificultats eren enormes, només es podia comptar amb les dones, els vells i les criatures, ja que els joves s'anaven incorporant de mica en mica a l'exèrcit. Els pagesos seguiren treballant de manera individual les terres, però ara ja no havien de pagar els arrendaments. Des d'un primer moment el Comitè de Guerra local va intervenir capgirant la vida social: lluitava contra l'especulació, requisava els productes agraris, es responsabilitzava de l'explotació forestal, fixava els preus, recollia les gallines, godalls, ous, fruits, etc. Molts camperols, temorencs de com es feien els canvis, restaren incrèduls o decididament contraris a ells. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
Les col.lectivitzacions |
||
|
|
|
L'octubre de 1936 la Generalitat va decretar la col.lectivització de les empreses amb els amos fugits. Per aquesta causa, a Banyoles es col.lectivitzaren la fàbrica de José Gimferrer S.A., amb cinc-cents treballadors, Xocolates Torras i Indústria Coromina, entre d'altres. A partir de llavors, restarien en mans dels treballadors a través del Consell d'Empresa. Va ser una experiència amb resultats desiguals en un moment difícil (mancaven matèries primeres i combustible, es perdien els mercats i els treballadors s'incorporaven a l'exèrcit). També sorgiren cooperatives obreres per tal de combatre l'atur: del ram de la fusta, d'edificació, de polleria i ous, d'esparters, etc. Després de la guerra es retornaren les propietats als antics amos. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
Les obres públiques |
||
|
|
|
La guerra no va fer més que agreujar la crisi econòmica que patia la població des de feia temps. Amb l'esclat del conflicte l'anomenat atur forçós es va fer més evident. En aquest sentit s'ha d'entendre el sorgiment de fórmules cooperatives per intentar pal.liar el fantasma de la desocupació. L'Ajuntament de Banyoles, conscienciat per la qüestió, va intentar accions per crear més treball com la construcció de la carretera de circumval.lació a l'Estany, una ampliació de l'escorxador municipal, l'enderroc i rehabilitació d'edificis públics, l'adequació de carrers i, fins i tot, el projecte de posar en regadiu un gran nombre camps propers a Banyoles amb aigües de l'Estany. La guerra, però, va marcar el seu pols implacable i, dia a dia, més indústries es van veure abocades a tancar les seves portes. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
Els refugiats |
||
|
|
|
Ja des dels primers mesos de guerra la crisi de proveïments va començar a evidenciar-se. La guerra havia trencat els mercats tradicionals de provisió i havia desviat molts esforços cap al front. L'Ajuntament de Banyoles, en veure el caire que prenia la situació, va crear una comissió de proveïments. Aquest organisme va intentar actuar en diversos camps: regulació del mercat de treball, racionament, compres en altres zones, etc. Però, sovint, va ser el reflex dels diferents projectes socials que hi havia dins l'Ajuntament banyolí. La situació, a més, es va complicar amb l'arribada, a partir de finals de 1936, a uns quants municipis del Pla de l'Estany, d'un miler de refugiats de les diverses zones de l'Estat espanyol (com Madrid o Pina d'Ebro), sobretot criatures, dones i vells, i que hi restaran fins a l'acabament de la guerra. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
Els homes al front... i les dones al treball |
||
|
|
|
En les primeres hores de la guerra, un bon grapat de banyolins i de la resta de la comarca sortiren voluntaris cap al front. Els uns amb l'exèrcit de la República i els altres passant la frontera per allistar-se amb les tropes nacionals del general Franco. Posteriorment, les corresponents lleves anirien mobilitzant una bona part de ciutadans, fins a l'extrem de cridar alcaldes i regidors. La Lleva del Biberó, en els últims dies de la guerra, va ser el paradigma de la mobilització quasi absoluta en què va viure la població del Pla de l'Estany. Les dones, en un primer moment, prengueren responsabilitats més que directes en la rereguarda, en centres de socors als soldats i refugiats, en assistència sanitària, a les escoles, als centres de control obrer de les fàbriques i, fins i tot, en la vida política ciutadana. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
L'arribada dels nacionals |
||
|
|
|
En els últims dies de la guerra, Banyoles era un quarter militar. Hi havia els soldats del camp d'aviació, els ferits i personal de l'hospital militar. També hi eren els que anaven reculant cap a la frontera. Entre ells s'hi trobava el cap de l'onzena divisió de l'exèrcit republicà Enrique Líster i d'altres protagonistes de la llarga guerra. A Banyoles, la nit del 7 al 8 de febrer de 1939 es lliuraren els darrers combats en una ciutat freda i deserta. Va caure algun innocent que res tenia a veure amb la batalla. I tot es posarà a punt perquè, a l'endemà, entrin les tropes nacionals. Amb l'arribada de l'exèrcit nacional molts habitants de la comarca van anar camí dels camps de concentració de França i d'altres van esperar a les presons els dictats del nou règim. Un nou règim que estava a punt d'iniciar els quaranta anys de parèntesi franquista. |
||||
 |
||||
|
|
|
|
|
Enllaços Guerra Civil |
||
|
|
|
 |
||||
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
L'esclat de la II República